Lavia era la dona mes forta que mai he conegut. Om tenia limpressió que res dolent podia passar si ella estava al teu costat. Era la primera en aixecar-se, jo sempre havia pensat que era ella qui posava el sol. Quan despertavem ja estava tot preparat, el café, la xocolata desfeta, els xurros, les madalenes, i no parava de parlar. Crec que ella possava el dia. Les minyones anaven amunt i a baix amb draps, llençols nets. Després preparava lesmorzar de lavi. Ell era el darrer en aixecar-se. Net, afaitar, seia elegant amb el silló de minve, amb batí i sabatilles, tot perfumat. Mentres esmorzava no volia a ningú al seu costat. Després es retirava i surtia amb el vestit i larmilla i les sabates ben lluentes i es posava a llegir el diari. Mentres lavia havia encés la cuina i començava la operació de fer el dinar. A nosaltres ens enviaven a les golfes a jugar i allí recreaven mons fantàstics.
Posted on: Mon, 02 Dec 2013 06:30:41 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015