L’amic Barton s’interroga sobre els darrers successos a Egipte (05.07.2013). En primer lloc diria, Mathew, que no es el mateix analitzar els fets d’allí des d’aquí. La nostra perspectiva no és la mateixa que la que pot tenir un habitant de Al Kahira (la victoriosa) o d’algun llogarret perdut dins el desert blanc o a la frontera amb Sudan. No sé si hi pensem sovint en això. I en segon lloc, dic, que la humanitat no ha canviat pas tant. A les tribus hi havia el cap que era aquella persona que sabia fer confluir les intencions de tot aquell qui tingués una mica de poder o d’ascendent sobre els altres. El cap sabia dominar al bruixot, al sacerdot i al guerrer i utilitzar-los en benefici propi. El bruixot era aquell qui sabia més coses que els altres i les usava per obtenir un lloc de preferència. Les herbes, els remeis, els eclipsi. El sacerdot era qui invocava les pors a tot allò desconegut, a la mort i s’auto erigia en interlocutor entre els ganàpies i els deus que ell mateix inventava i en els que no hi creia pas. El guerrer era el més fort de tots i el més estúpid, la seva intel•ligència la tenia al bíceps o al femoral. Ara és igual, sols que d’una altra manera. El cap és el cap d’estat o individu que negocia amb les diferents famílies del partit per obtenir el poder. El bruixot és el metge que et dona una píndola fen-te creure que et sanarà d’una cosa i no diu et farà emmalaltir d’una altra. El sacerdot, doncs, ja ho sabem, Rouco, Francisco I, Mursi, Khomeini i tants d’altres ..... I el guerrer igual. Segueixen essent igual d’estúpids, la majoria de militars, i tenint la intel•ligència, ara al gallet del fusell, del tanc o de la bomba atòmica. I a sota la resta, el poble, la immensitat de persones que, tot i saber molt més que abans, seguim ignorant que s’hi cou a les reunions de caps d’estat, de bruixots, de qualsevol església i a les cúpules militars. I pots posar-ho a nivell mondial, estatal, regional o al mateix poblet teu. Tot funciona igual, tot... Per tant, em pregunto, hem canviat tant? Seguim essent una tribu amb tots els seus defectes, servituds, pors, ignoràncies i quantes coses més vulguis afegir-hi. Com diu l’antiga dita catalana, mentre hi hagi rucs hi haurà qui vagi a cavall. Espero, amic Barton, haver respost la teva pregunta. I no em prenguis com a negatiu. El cap, el bruixot, el sacerdot, el guerrer, em prenen per tonto. Son tan cecs i presumptuosos que s’ho creuen. Potser algun dia els tontos, com jo molts milers, donarem la volta a la truita. Serem, aleshores, com ells...?
Posted on: Sun, 07 Jul 2013 12:01:30 +0000
Recently Viewed Topics
© 2015