Mitja conversa amb Deu Nostre Senyor Anava tan tranquil quan de sobte sem planta al davant com si fora la cosa més normal del món. No era com me lhavia imaginat, però sovint res és com mesperava, però allà estava davant meu amb la barba blanca i el seu triàngle equilàter amb lull a dins, vestit dexcursionista i amb unes sandàlies de senderisme dallò més in. Com no sem apareix una divinitat cada dia, no se ben bé que sha de fer en aquests cassos, diguem que la litúrgia i el protocol mai han estat els meus forts, per tant i tirant de leducació que els pares varen tenir a bé a donar-me em vaig decantar per un senzill però no per això poc efusiu... - Hola, Bon dia! - Bon dia tinguis fill meu (comencem bé, a la segona frase ja tira de paternalismes) - Ja em perdonarà, però és la meva primera aparició mariana i clar, no se ben bé que sha de fer - Sóc Deu - No si això ja, que potser necessita alguna cosa? - Que creguis en mi - Ai, miri que em sap greu però com he estat ateu tota la vida, ja em comprendrà que no hi cregui amb aquestes coses... - Doncs fill meu estic aquí al davant, no és prou raó per creure? - Té raó, de veurel el veig, fins i tot matreviria a creure que puc tocar-lo... - Donam la ma Encara dubtes? - No és pot negar que dexistir existeix, però daqui a creure en vos.... ja em perdonarà però una cosa res a te a veure amb laltre, una cosa és que existeixi i laltra que estigui dacord amb com fa les coses, a més, si realment és vostè el creador i em va dotar de raonament, suposo que entendrà que pugui escollir, inclús si crec en vosté o no. I puf! tal com va vindre va desapareixer... vaig seguir tranquil•lament el meu passeig muntanya amunt gaudint del paissatge, dels colors i de les sensacions que em proporcinaven mentre pensava que això del món lhi havia quedat molt bonic.
Posted on: Sun, 20 Oct 2013 07:54:53 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015