Palma, anys 70 - Història d´una fotografia: Miquel López - TopicsExpress



          

Palma, anys 70 - Història d´una fotografia: Miquel López Crespí i les tertúlies literàries de la Llibreria Logos. Record amb certa nostàlgia la feina a la Llibreria Logos, que regentava Domingo Perelló. A finals dels seixanta i començaments del setanta, les llibreries palmesanes tengueren un paper molt destacat en el reviscolament cultural i polític d´una terra tan malmenada pel feixisme. Pensem en el paper tan important que anaren desenvolupant Llibres Mallorca, L´Ull de Vidre, Logos i la llibreria Tous. No solament eren les activitats culturals –conferències, presentacions de llibres, exposicions artístiques... - que es feien en alguns d’aquests establiments, sinó, i això era molt important per rompre mínimament l’aïllament decretat pel franquisme, les tertúlies literàries que s’hi celebraven, els debats que s’hi establien. Els tertulians de Logos més actius, els que més compareixien per la llibreria a comprar llibres i a petar el debat eren Xim Rada, el coordinador de les pàgines de literatura de Diario de Mallorca, però també Tòfol Serra, Damià Huguet, Paco Monge, Francesc Díaz de Castro, Jaume Vidal Alcover quan compareixia per Ciutat... També si afegien els joves antifranquistes del moment; pens ara mateix en uns assidus compradors de material subversiu, literari i polític, els estudiants Isidre Forteza i Miquel Àngel Riera, aquest darrer fill del pintor Gaspar Riera, els quals amb el temps fundarien, primer, el Grup de Formació Marxista-Leninista, amb els arquitectes Joana Roca i Manolo Cabellos i, posteriorment, el Moviment Comunista de les Illes (MCI). Molts dels articles que Damià Huguet, Paco Monge, Xim Rada, Tòfol Serra i jo mateix publicàrem a Letras es congriaren a la llibreria Logos, després d’haver comprat les darreres novetats recomanades per Domingo Perelló i que havien estat debatudes intensament en la tertúlia dels horabaixes, a peu de taulell, mentre de reüll vigilàvem que entre els clients que venien a comprar llibres no hi hagués cap infiltrat de la Brigada Político-Social del règim. Cal dir que, de la llarga llista de col·laboradors que hem citat, no tots escrivien cada setmana; alguns només ho feren en alguna ocasió. D’intel·lectuals com José Bergamín, Dionisio Ridruejo, Leopoldo María Panero, Amando de Miguel, Carmen Martín Gaite o el mateix Joan Fuster només record un o dos articles. Els col·laboradors més actius eren, sense cap mena de dubte, Jaume Vidal Alcover, Paco Monge, Josep Albertí, Damià Huguet, Cristóbal Serra i, en una etapa posterior, Jaume Pomar, Margalida Capellà i Andreu Ferret. Xim Rada coordinava aquest maremàgnum de col·laboradors de tan diverses tendències polítiques i literàries. La prioritat per a ell eren els llibres i temes culturals d’actualitat relacionats amb les Illes, i per això mateix destacava l’espai dedicat als escrits de Jaume Vidal Alcover (els seus estudis sobre els nostres escriptors contemporanis) i els de Josep Albertí. Damià Huguet s’encarregava de fer cròniques i comentaris al cine d’avantguarda de l’actualitat europea. En definitiva, els anys de col·laboracions als suplements de cultura de la premsa de les Illes, la militància política clandestina, les reunions amb els companys i companyes antifeixistes, les tertúlies literàries de les llibreries Logos, L´Ull de Vidre, Tous, les lectures d’aquells anys prodigiosos i, cal no oblidar-ho, les detencions, les tortures dels sicaris del règim, primer a la caserna de la Guàrdia Civil del carrer del General Riera i més endavant a la central de la Brigada Social del règim, en el carrer de la Soledat de Palma, condicionaren la nostra vida. Que segurament aquells anys de militància trencaren el camí literari iniciat amb els primers premis, amb les primeres obres publicades? No ho negaré a aquestes alçades de la meva vida. Però que aquells anys de contacte continuat amb la gent que lluitava per un món millor, aquella esperança que encara brilla en els ulls de molts dels antifeixistes de l’època, significà moltíssim en la meva manera de copsar el fet literari i artístic, tampoc no ho negaré. Vol dir que no va ser la millor opció que podíem haver fet? N’estic completament convençut!
Posted on: Fri, 30 Aug 2013 13:01:48 +0000

Trending Topics



Recently Viewed Topics




© 2015