Poques hores dormides però profundes, daquelles on veus les imatges oníriques amb nitidesa de contorns. He vist a la meva dama de la llum deambular per contrades estranyes, a la mà duia la seva llanterna turca, passejava serenament embolicada en una aureola de pols daurat, la veia dins dun ou, com el joc de les nines russes, sí, la matrioska. Pobre Florence!! tant petita a dins daquell receptable tancat, et veig protegida però la llum de gas és intensa...Marta, ja mha vingut el nóm de la infermera que porta una temporada caminant en un terreny fangós, no se li coneixen vicis, només és adicta a ampliar el seu coneixement, a que la dignitat no només sigui una bonica paraula per omplir articulats sobre disposicions sobre drets humans..A la Marta, com totes les infermeres, li agrada llegir i en aquell temps llunyans on les nits eren basses doli i a les quatre de la matinada els servei era buit, nhavia llegit, molt i molt, la lectura alenteix el pas del temps, bé, el fa més ple...Avui a la Marta lhan tret la seva font dinpiració, lhan bloquejat laccès al perfil de facebook, daquell escriptoret que tant ha llegit..La Marta està de dol i cada dia més odia facebook, i la obssesió per escriure és una intensa pruïja, però aquesta llum gas li cega la visió...
Posted on: Sun, 24 Nov 2013 07:48:11 +0000