REALMENT FUNCIONA LA PART ESPORTIVA? Dentrenadors covards que han arribat a can Barça a cumplir el seu curriculum amb algun títol sense pensar en el futur nestem una mica tips. La temporada passada, sense anar més lluny, i desitjant tot el millor cap al Tito, es va destrossar una lleva del Mini que hagués arribat en la meva opinió, al primer equip si sels hagués donat la responsabilitat deguda. I donar responsabilitat significa el que van fer entrenadors com Cruyff en el seu temps o Van Gaal o Guardiola o fins i tot Rijkaard amb Messi: que el jugador se senti important i no jugant minuts de les escombreries o ni tan sols això. Ara tenim un altre cas daquests tipus dentrenadors capficat en el victimisme de no ser català o holandés i que intenta de totes totes engreixar el seu curriculum..., però i després del Mundial? Por, molta por em fa la temporada vinent, i aquesta por no la tindria amb uns jugadors de la casa jugant molts partits a lany en el Barça enlloc dallunyats de Barcelona per la negligència de lequip tècnic de la temporada anterior. Hem de reconeixer que despres del mundial sacabarà un cicle de jugadors que hauran de deixar la importancia a altres joves amb més fam, més ilusió i de la casa per suposat. Els de lany passat estaven ja a punt, els daquest any estan verds i es veu partit rere partit en el Barça B, un equip que ha estat desmantellat. Per tant el relleu generacional shaurà de fer com més li agrada a aquest president: a cop de talonari. Només queda el cas del Sergi Roberto, un jugador que en la meva opinió tant ahir com contra el Granada hauria dhaver tingut responsabilitats directes en lequip titular i no sortir quan es cansa un dels titulars. I no és ser negatiu per la derrota dahir, aquesta no té la més mínima importàcia, però tampoc eufòric pel resultat contra el Granada. En quant al joc de lequip, seria laltra font de preocupació, qui digui que sha millorat en eliminar els excessius tocs de pilota és que te un altre criteri de futbol al que ens ha donat els èxits. Aquells rondos inacabables al voltant de làrea contrària servien i molt per esgotar lequip rival buscant ombres i sense rascar bola. El Barça era una serp que encantava i encantava a la seva presa fins que lesgotava, ladormia i la matava sense pietat. Fins i tot els contraris quan robaven la pilota, no els quedava ni forces per recòrrer tot el camp i perforar la porteria de Valdes. Ara nhi ha massa pressa, massa nervis i amb rivals frescs a la contra podem sufrir, sens dubte. Suposo que no sha de estar dacord amb aquesta opinió però és el que veig i no el que em diu cap mitjà de comunicació.
Posted on: Wed, 27 Nov 2013 12:55:07 +0000
Recently Viewed Topics
© 2015