Reconec que el destí m’ho ha ficat difícil i que potser he lluitat contra ell “a viento y marea”, però he seguit remant i remant… encara que m’ha costat moltíssim, ja que ho he fet a contracorrent i molt conscientment des d’un principi. He passat, també, inconscientment de lo que la gent m’ha dit i m’ha aconsellat potser per que creia que el que jo sentia estava per damunt de tot… i he volgut continuar sent una nena que somiava i somiava, amb contes de fades, com els que em contaven quan era petita, creien amb l’amor i lo bonic que tot t’ho pinta quan t’envolta amb aquells braços càlids, encara que hagi pogut patir o hagi fet patir a algú, sempre m’he deixat emportar per la innocència de la nena que porto dins. Que “quan algú vol algo, algo li costa” diuen, i es ben cert. T’hi pots jugar moltes coses durant el transcurs d’aquest camí, però si tens l’esperança de que val la pena apartar alguna cosa temporalment per dedicar-te a una altra que vols, doncs ho fas sense dubtar-ho i sense pensar en res més que aquell objectiu que t’has marcat, per que saps que val la pena. Però desprès de molt de temps arriba, la satisfacció que finalment tens, quan veus que toooot lo que has fet ha donat bons resultats? Què? No mereix això que oblidis els mals dies i mals moments, per prendre consciencia de toooot lo bo que et queda per viure al costat d’una persona? Es indescriptible aquesta sensació i només puc dir que encara queda molta Cris per donar i molts bons moments per viure amb aquesta persona. La lluita no ha acabat, però si es ben cert, que no serà tan dura i que ara, més que res, toca cuidar el QUE i QUI es te i intentar mantenir-ho i mantenir-lo fins el final dels meus dies, aquest es el meu objectiu d’ara.
Posted on: Wed, 04 Sep 2013 01:22:06 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015