SORTIR DE L’EURO, SORTIR D’EUROPA La proposta de L. Napoleoni de sortir de l’euro al seu llibre “Europa en venda” em sembla molt encertada. Napoleoni ens demostra que l’euro només ha servit per fer més feble la potent moneda alemanya i millorar així les seves exportacions cap a les nacions perifèriques, l’excedent aconseguit amb aquest guany l’ha dedicat a vendre’ns crèdit a baix interès que ara naturalment hem de tornar. Voler precipitar una moneda única sense una estructura política unitària només ha beneficiat els interessos d’Alemanya. Els països com Espanya o Catalunya o Itàlia o Grècia no poden competir perquè no poden devaluar des de fora i han de fer successives devaluacions internes, és a dir, retallades a sanitat, a educació i als sous dels funcionaris. Als únics a qui interessa mantenir l’euro és a 1% dels rics, a l’oligarquia financera a qui no li interessa gens ni mica que hi hagi inflació. I el PP espanyol i el CIU català segueixen els seus dictats perquè en són la classe social que se’n beneficia d’aquesta política econòmica. Les classes altes espanyola i catalana en voler mantenir l’euro són uns traïdors a la seva nació, és a dir, el PP és un antiespanyol i CIU és un anticatalà. Se suposa que els partits polítics volen la riquesa de la seva nació i no el seu empobriment. Si Espanya i Catalunya no surten de l’euro i no devaluen la seva nova moneda seguirem amb retallades i atur. Europa ha estat un fracàs econòmicament i política, amb l’euro i amb el Tractat de Lisboa, una constitució en essència antidemocràtica. Voler mantenir-nos dintre de la Unió Europea és convertir-nos en una colònia alemanya. L. Napoleoni ens diu que si Anglaterra es va convertir en un país industrial va ser perquè era el centre d’un imperi i rebia les matèries primeres de les colònies. Les colònies després havien de comprar els seus productes manufacturats. El poble anglès no feia feina al camp sinó a les fàbriques. Actualment, a la nostra Europa, Alemanya té les fàbriques i nosaltres paguem les factures. L’objectiu d’aquesta política neoliberal és el nostre empobriment. Una Europa alemanya tot servint el capital financer no és l’Europa que somniaven devers 1978. És el capital financer qui governa i no el poble a través dels seus representants polítics al Parlament Europeu. Si seguim a Europa ens convertirem en un país del Tercer Món, en una colònia. El retorn a l’Estat de les competències cedides a Europa ens permetria devaluar i ser més competitius. Ara bé, jo em demano, ¿sortir de l’euro provocaria una involució democràtica a Espanya? ¿Si cau M. Rajoy pot venir l’extrema dreta franquista? És molt sospitós que un diari com “El Mundo” ataqui el PP i li tregui els pedaços bruts. És molt sospitós el descrèdit de la monarquia dels Borbons. La declaració d’independència de Catalunya en aquest context és una bomba de rellotgeria. Els veritables partits socialistes com Esquerra Unida encara lluiten per sortir de la minoria, al poble se li menja el coco amb els mitjans de comunicació. ¿Per a sortir de la pobresa haurem de pagar el preu de la involució democràtica?. ¿Catalunya vol una independència neoliberal? Vull dir, la independència ens alliberarà de les retallades i l’atur? ¿Volem una Catalunya independent on les classes dirigents s’enriqueixin a costa de l’empobriment del poble? Quan jo feia feina i explicava Gabriel Alomar sempre feia comentar als meus alumnes aquell text on l’intel•lectual mallorquí es posava a favor del poble en cas d’enfrontament entre poble i nacionalitat. Ara em passa exactament el mateix. La jugada de la burgesia catalana de separar-se d’un Estat dèbil i perdedor em recorda la jugada dels criolls sud-americans quan s’independitzaren d’una Espanya imperial derrotada. Però, la proposta de CIU es convertir-nos en una colònia alemanya? ¿És això una veritable independència ? La classe burgesa catalana és neoliberal i amiga dels conservadors alemanys i partidària de pertànyer a l’euro. En canvi jo crec que demanar la independència sense demanar sortir de l’euro no interessa al poble de Catalunya. Si ara som una colònia espanyola no hem de desitjar ser una colònia alemanya. No som a l’any 1714 on els nobles catalans volien un rei alemany. Som a 2013 on una república catalana ha d’iniciar la via de la sortida d’una política que afavoreixi el poble i no les classes dominants. Assumpció Magraner
Posted on: Tue, 09 Jul 2013 05:20:04 +0000
Trending Topics
© 2015