dimanche à Cerbère ( Pyrénées Orientales ) PROJECTION DE - TopicsExpress



          

dimanche à Cerbère ( Pyrénées Orientales ) PROJECTION DE SLOW de Matthieu Chatellier et CASA de Daniela de Felice rencontrescerbere.org/dimanche-6-octobre/ SLOW de Matthieu Chatellier France/Septiemesens/2005/16mm couleur/23′ ” Les autorités mettaient en place une expérience hors du commun. Ils avaient décidé d’isoler complètement notre territoire et d’y ralentir le temps. Dans quelques semaines, nous allions vivre une vie simplement ralentie. Tout nous semblerait normal, mais de l’autre coté du fleuve, les étrangers allaient nous voir plus lents. Comme englués dans le paysage… Il s’écoulerait 20 ans dans notre pays quand 5 siècles allaient passer de l’autre coté du fleuve. ” “Les autoritats instal∙laven una experiència insòlita. Havien decidit d’isolar totalment el nostre territori i d’alentir-hi el temps. En poques setmanes, anavem a viure una vida sinzillament alentida. Tot ens semblaria normal, però de l’altre costat del riu, els forasters ens veurien més lents. Com si fossim envescats en el paisatge… S’escolaria 20 anys en el nostre país, mentre passarien 5 segles de l’altre costat del riu.” CASA de Daniela De Felice France/Tarmak films & Novamina productions/2013/HD couleur/55′ Daniela de Felice filme sa mère au moment où elle s’apprête à quitter la maison d’une famille dans laquelle manque cruellement le père, décédé en 1997. Dès lors, l’inventaire des lieux se complique d’un flou mémoriel concernant l’instant de la mort du père, et prend des allures d’adieu rituel. Malgré l’apparente banalité des circonstances (le rangement, la mise en carton avant déménagement), l’intimité des entretiens fait naître, dans la simplicité de son enregistrement, une émotion qui semble avoir tardé à se dire.(…) Omniprésente sur les boîtes comme sur les murs, la poussière seule atteste que le temps a passé. (Charlotte Garson) Daniela de Felice filma la seva mare al moment on es prepara a deixar la casa d’una família en la qual falta cruelment el pare, finat el 1997. Des d’aleshores, l’inventari dels llocs es complica d’un desenfocament de memòria concernint l’instant de la mort del pare, i agafa la forma d’un ritual de comiat. Tot i l’aparent banalitat de les circumstàncies ( l’endreça, la posta en capses de cartó abans el trasllat), la intimitat de les converses fa néixer, en la senzillesa de la seva gravació, una emoció que sembla haver tardat a dir-se. (…) Omnipresent sobre les capses i també les parets, sols la pols testimonieja que el temps ha passat. (Charlotte Garson)
Posted on: Wed, 02 Oct 2013 09:49:51 +0000

Trending Topics



Recently Viewed Topics




© 2015