Albert Hernández guanya el Fiter i Rossell de novel·la L’autor obté els 15.000 euros del Fiter i Rossell A.D. - Andorra la Vella - 22/11/2013 GUARDONS - Cultura - diariandorra.ad editorialdenes/index.php?option=com_content&view=article&id=824:albert-hernandez-guanya-el-fiter-i-rossell-de-novelmla&catid=7:valencia&Itemid=194 Un autor valencià, Albert Hernàndez Xulvi (Catarroja, 1942), ha aconseguit trencar el malefici dels tres anys consecutius en què el Fiter i Rossell de novel·la –amb els 15.000 euros que aporta el Govern– es quedava sense adjudicar, amb l’obra Ciutat de les flors. L’altre dels premis importants del cartell de la Nit Literària, el Principat d’Andorra de recerca històrica, ha anat novament a les mans de Jacinto Bonales, el guanyador de la passada edició. Enguany, però, el jurat ha optat per donar-li un accèssit –la meitat dels 15.000 euros amb què el Consell General dota el premi– per un treball que torna a estudiar la formació dels límits del país: Construint fronteres. Història territorial de les Valls d’Andorra. Segles XVI a XXI. Els guardons es van atorgar en el transcurs d’una cerimònia feliçment escurçada a un terç de la llargada habitual, suprimint els discursos d’agraïment dels premiats. A excepció dels tres premis majors. Al de poesia, on un eixerit Joan Asbert va fer gala de dots de showman exhibint una banderola amb el títol del premi. Al de recerca històrica, Bonales va defensar “premis com aquests i beques, que són ajudes perquè no desapareguin els historiadors dels arxius”, malgrat que cada dia se’n veuen menys, va assegurar. LA NOVEL·LA, PER EMOCIONAR I al de novel·la, Hernàndez Xulvi va revelar, a qui pogués sentir el seu nom molt aliè a Andorra, que és un vell conegut del certamen: va guanyar el 1990 el premi de novel·la curta; el 1996 el Sant Carles Borromeu i l’any següent el Manuel Cerqueda. Va reivindicar la literatura insistint que per a ell “la novel·la no és novel·la si no emociona”, i va assegurar que “després de quaranta anys de trajectòria, aquesta és la meva millor novel·la”. El jurat –Simó Duró, Enric Canals i Jordi Pasques– li ha reconegut “que explica amb detall fets històrics (...) amb un llenguatge ric i una trama que manté l’atenció i el tremp literari”. Cerimònia més curta, doncs, però amb detalls per donar-hi caliu: el cor dels Petits Cantors, i l’habitual homenatge de l’entitat organitzadora, el Cercle de les Arts i de les Lletres, que enguany va estar dedicat a Marta Vila Riba. Glossada, com és de rigor, per Simó Duró, que la va descriure com un “ésser incansable en el treball, multifacètica, metòdica en les decisions i sociològicament sensible”. També va haver-hi un moment d’homenatge –paraules de record del president del Cercle, Joan Burgués Martisella, i un minut de silenci– a Maica Manresa. Cap guardó –molt al contrari del que va passar en l’edició del 2012– va quedar sense mans on recaure. Ni que fos com accèssit, com en el cas del de divulgació científica, que dota MoraBanc, per a Roser Porta i Toni Lara, per Andorra literària. Rutes de novel·la, i el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta que atorga Andbank, per a Maria Plana, d’Argentona. UN POERTA I UN GUIONISTA TELEVISIU Els altres premis amb catxet de la Nit, el Grandalla de poesia i el de teatre, dotats per Crèdit Andorrà, van ser respectivament per al barceloní Joan Asbert, per Amanida de fruites, i Toni Cabré, de Mataró, per Miralta / Les verges virtuals. Asbert és un professor de la Universitat de Barcelona que ha rebut premis a certàmens com els Jocs Florals de Ciutat Vella i Cabré, un conegut de l’àmbit televisiu català, ja que ha treballat en sèries com La Riera o Olor de colònia. A Les verges virtuals s’allunya del to habitual d’aquests productes per escriure “un al·legat contra la intolerància”. El pirinenc Jordi Cardona va obtenir, amb De cara a la muntanya, el Sant Carles Borromeu de contes i narracions, que concedeix MoraBanc. Finalment, el Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari –dota Joan Escaler– va ser per als Apunts sobre la llengua catalana a la Restauració, de Francesc Navarro, de Barcelona. I les dues categories del Tristaina de periodisme, que dóna Andimesa, es van atorgar a Andrés Luengo i la revista Pirineo. Els premis de novel·la, assaig literari i poesia seran publicats per Pagès Editors. Del de narracions en farà una edició MoraBanc. Pel que fa a l’accèssit de recerca històrica, el jurat va recomanar la seva publicació, a càrrec del Consell.
Posted on: Fri, 22 Nov 2013 10:28:20 +0000