Avui fa deu anys del darrer treball publicat en català pel periodista, escriptor i gastrònom Manuel Vázquez Montalbán! Un dels autors catalans més llegits arreu del món. Ens ha sorprès que el seu perfil al Facebook amb més seguidors fos precisament en italià, on va inspirar Andrea Camilleri amb el seu famós Comissari Montalbano. Tot el camp és un clam! De larticle de Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) a lAvui (14-VI-2003). Lúltim treball que va publicar en català abans de morir, avui fa deu anys. MANOLO VÁZQUEZ MONTALBÁN 2003 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús | Actualitzada el 18/10/2013 00:57 Jo que la tardor del 1969 vaig fer entendre als espanyols lectors de la revista Triunfo que el Barça era alguna cosa més que un club, ni més ni menys que lexèrcit simbòlic desarmat de Catalunya, jo, insisteixo, jo, aquest ésser clarivident capaç de tramar tan innegables certeses, no podré votar perquè estic de viatge pel Pròxim Orient [...] Quan vaig publicar aquell article el 1969 jo estava vetat com a possible professional de qualsevol diari dEspanya i encara sem negava el passaport. Vaig trigar uns quants anys a aconseguir aquest document tan desitjat, gràcies als bons oficis de Manuel Ibáñez Escofet, director de Tele-eXprés , però a partir de la publicació en portada del triomf de Barça, Barça, Barça, em van escriure adhesions des de monjos de Montserrat fins a aspirants a secretaris generals del PSUC i intel·lectuals autoexiliats a Paris, així com Oriol Bohigas i Salvador Espriu, cartes que vaig rebre com si fossin un salconduit vitalici per a totes les galàxies de la catalanitat. Poques setmanes després de publicar el meu pamflet, el director d El Noticiero , senyor Hernández, va voler conèixer el periodista expulsat des del 1962 a les tenebres exteriors i em va oferir treballar a El Noticiero , proposta [..] que vaig agrair com si el senyor Hernández mhagués aplicat el perdó dels pecats i la resurrecció de la carn, [...] Doncs bé, no votaré en unes eleccions que marcaran la fi definitiva de lhegemonia del nuñisme, aquell llarg túnel ple de desencerts esportius, il·luminat ja gairebé al final pels fastos de Cruyff i el Dream Team. [...] Passi el que passi massabentaré del resultat demà, des de la confiança que matorga la circumstància dhaver sentit en una tenda de campanya, al Sàhara, el màgic gol de Rivaldo que ens va permetre jugar la Champions. Em sembla que coneixeré el nom del nou lehendakari del Barça a Tel Aviv o Beirut i, malgrat que em consta que els barcelonistes, catalans a tots els efectes, hem vingut a aquest món a patir, almenys mereixem patir sense cara de beneits.
Posted on: Fri, 18 Oct 2013 09:12:36 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015