LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ Ja sigui d’una manera volguda o bé arrossegats per la força de la corrent, vivim immersos en un dia a dia frenètic, i poc temps ens queda per pensar i qüestionar-nos a fons la realitat que ens envolta. Tant és així que quan, de tant en tant, aquesta realitat es manifesta amb tota la seva cruesa, ens sorprèn, i fins i tot ens evoca figures de l’imaginari literari o cinematogràfic. Llavors ens ve al cap aquella frase que diu: “la realitat sempre supera la ficció”. Lluny d’aprofitar l’ocasió per fer una aturada en el camí, el més habitual és que tornem al nostre quefer quotidià, ens oblidem d’incòmodes anècdotes, i ens preocupem per allò que de veritat importa: donar el següent pas procurant de no ensopegar, que ja és prou difícil. Vivim en un món on fins ara ens hem hagut de plantejar ben poques coses, i ens hem permès el luxe d’oblidar la realitat, però aquesta, per definició, és tossuda, i penso jo que en algun moment o altre valdria la pena prendre’s la molèstia de repassar el full de ruta, i comprovar l’equipatge. M’estic referint a plantejar-nos tot allò que ens afecta, les nostres necessitats, des de la més bàsica, com si no hi hagués res d’assegurat, com si fos possible que algun dia ens haguéssim de procurar nosaltres mateixos el menjar, l’aigua, l’aixopluc, la seguretat, la salut, com si tots els negocis poguessin deixar de donar beneficis, i la nostra feina hagués deixat de tenir sentit, i els nostres estalvis haguessin perdut tot valor, com si la Terra comencés a tornar-se cada vegada més petita i erma, i ningú dels que mana tingués preparat un pla B. Prendre’s aquestes possibilitats com si fossin reals avui és l’excepció, malgrat tenim, de fet des de fa un bon grapat d’anys, raons suficients per afirmar que la societat tal com l’hem coneguda fins ara, ha arribat a la seva fi. Pensar seriosament en les implicacions que comportarà la confluència del canvi climàtic amb una situació de descens forçat i indefinit de la disponibilitat de recursos naturals de tot tipus, ens porta a una situació emocionalment difícil de gestionar. En efecte, la realitat supera la ficció. Però solem oblidar que aquest lema també és aplicable en la seva vessant positiva. Us imagineu que existissin homes i dones normals i corrents que, després de fer-se la reflexió que abans us esbossava, prenien la decisió d’agafar el timó i dirigir per primera vegada les seves vides? Us imagineu que existissin personetes, amb les mateixes debilitats i limitacions que nosaltres, capaces d’enfrontar la realitat de cara, amb serenor i dignitat? Creieu possible que fins i tot aquests individus s’haguessin decidit a agrupar-se i formar comunitats on refugiar-se del temporal i preparar el planter de les noves generacions? El vídeo que us enllaço (youtube/watch?v=hGqpf3RX0Ik&feature=youtu.be) és un exemple sensacional de tot el que us acabo de dir. No pretenc convèncer a ningú que sigui possible ni fàcil resoldre els problemes que tenim per davant, ni tan sols si té sentit intentar-ho. Aquesta és una reflexió que ha de fer cadascú. Però que no pugem dir que la realitat ens ha sorprès, que no hem pogut prendre les nostres pròpies decisions, per no haver-nos aturat un instant quan podíem fer-ho.
Posted on: Fri, 07 Jun 2013 16:23:55 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015