L’ARTICLE DELS DILLUNS: “ESTIMAT SENYOR RAJOY...” Estimat Senyor Rajoy, fa molts anys que vostè i jo juguem aquesta partida. De fet, fa centúries que gent com vostè i gent com jo la disputa. Per vostès sempre ha estat una partida d’allò més divertida, perquè guanyar sempre és divertit, oi? Ara bé, m’ha de reconèixer que és una partida peculiar. Sempre hem jugat amb el seu tauler i mai hem dit res quan la seva casella de sortida estava dibuixada a una casella de la meta. Sempre hem jugat amb les seves fitxes i mai hem dit res quan vostès ens han mort i n’han llepat 40 de cop per 1 que en llepàvem nosaltres. Sempre hem canviat de joc quan ens avorríem i mai hem dit res quan deixàvem el tauler trucat per jugar a cartes marcades. Sempre hem intentat no perdre i mai hem dit res quan vostès es repartien tots els asos (perquè clar, sempre reparteixen vostès). Sempre hem accedit a fer partits de futbol amb vostès i mai hem dit res per haver de jugar amb els cordons de les sabates lligats. Sempre hem hagut de competir amb les seves normes i mai hem dit res perquè una de les normes digués explícitament: “ells sempre han de perdre”. Però sap què, senyor Rajoy? ja no trobem divertit jugar amb vostès. No és que no ens ho passem bé, que sí i molt, i a més això ens manté entretinguts i fa que no parlem dels nostres problemes, sinó que jugar a un joc que per definició sempre perds ja no té gràcia i, Senyor Rajoy, ens n’hem cansat. Per no enemistar-nos (perquè, al cap de tants anys, fins i tot sap com greu) li vam proposar fer alguna partideta amb el nostre tauler i les nostres fitxes, almenys que no en llepés 40 de cop, però s’hi va negar. També li vam oferir repartir les cartes nosaltres, res, almenys algun vegada, i tampoc va voler. Normal, eh, guanyar sempre perquè tu poses les normes és més divertit (tot i que no sé si m’agradaria gaire, a mi, guanyar així). Total, Senyor Rajoy, que en tenim prou i ja no som amics. No es preocupi que només hem separat una mica el nostre pupitre del seu (estàvem tips que ens guixés la nostra banda de la taula) però continuarem a la mateixa classe. Com a molt, ens asseurem uns pupitres més endavant a tocar de la pissarra (com sap, sempre hem estat uns “empollons”) amb en Jürgen, la Kathrin i en John, que tot i que parlem llengües diferents, sembla que ens entenem millor i no ens estan tot el dia demanant els apunts. I si els convenç perquè ens facin fora de la classe, no passa res, sempre ens ha encantat fer treballs de camp al bell mig de la natura, ben sols o esquiant plegats amb els cosinets de Suïssa. Senyor Rajoy, l’apreciem molt a vostè i els seus bufons, durant un temps ens han distret força però la veritat és que ara ja no em fan ni punyetera gràcia els vídeos i gags que es fan sobre el seu ínfim nivell d’anglès, els malabars del seu circ amb les relaxings cups de café con leche in la plaza mayortt, les investigacions sobre la gran quantitat de lladres que té al seu equip, la seva ignorància i incultura i tot el reguitzell de despropòsits de què són protagonistes. Més aviat em fan pena, vergonya, llàstima i fàstig. Abans de marxar, però, voldria fer-li un últim present. No, Senyor Rajoy, ja no són ni diners ni solidaritat, que me n’he cansat d’haver de convidar sempre jo al beure i acabar pagant també les olivetes, els postres i els gintònics. Són unes ulleres: unes ulleres màgiques. Són unes ulleres màgiques perquè no tenen vidres i permeten veure la realitat tal i com és. Així podrà recuperar vídeos del desastre petrolier a Galícia i mirar com aquells “hilillos” que deien vostès eren mars de “chapapote”, i com l’explosió de la via catalana de fa uns dies no és un petit cuc de seda sense importància sinó una serp immensa de carn humana que batega al llarg de més de 400 km de longitud demanant tan sols una cosa: canviar les regles del joc i que siguin iguals per a tothom. I és que, Senyor Rajoy, ens hem cansat de perdre. Atentament, Marc Timón Barceló. Salut, PAU i quotidianitat per a tothom.
Posted on: Mon, 16 Sep 2013 15:42:13 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015