A gran escala, allò que fem moltíssims de nosaltres cada dia és obrir la nevera i triar dallò que ens ofereix fins buidar-la, perquè sabem que cada nit vénen uns nanets molt amables a reomplir-la. No? Qui diu nanets diu els pares o els companys de pis. Ei, a mi no em mires, que jo faig la compra jo a soles. Si ja et veig quan vas, però les tendes tampoc somplin màgicament, saps? Actuem com si el menjar es creara del no res, com si cresquera a les tendes. I això no és el més fort, perquè després ens hem de desfer de molta merda que hem comprat i ens molesta a la vista. Per exemple, és típic dels adolescents reaccionar tornant els envasos buits a la nevera, on els havien trobat, com una indirecta als nanets perquè la pròxima volta sen recorden de dur més iogurts. Després en conec a uns quants, de totes les edats, que tenen la capacitat darreballar-ho tot al punt cec de lhabitació, on cada residu de menjar i dobjecte inútil va cobrint-se de pols en el millor dels casos. Jo preferisc classificar les restes i llençar-les als contenidors, però reconec que no és encara la millor opció, perquè no deixa de ser una varietat de la creença en la invisibilitat dallò que no creiem útil. El poal del fem no és cap forat negre, saps? Tot això ja ho sé, Jordi, però no vull recordar-ho. Tu no voldràs, però la merda sí que sen recorda de tu molt bé.
Posted on: Sat, 02 Nov 2013 09:15:48 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015