En la mort de l´historiador Miquel Barceló, l´amic excepcional que vaig conèixer en els anys 70, quan era client habitual de la llibreria L´Ull de Vidre, una experiència cultural rupturista en la qual vaig participar en aquella època. Hores de xerrades interessants en referència a la història de Mallorca, debats plens d´esperança somniant en un temps lliure, lluny de la dictadura violenta del feixisme. Uns anys inoblidables! Sha mort lhistoriador mallorquí Miquel Barceló Era catedràtic de la UAB, expert en medieval i andalusí i col·laborador de la revista LAvenç Lhistoriador Miquel Barceló sha mort a setanta-quatre anys a Felanitx (Mallorca). El catedràtic de la UAB i expert medievalista era col·laborador de la revista LAvenç, quan la dirigia lara conseller de Cultura Ferran Mascarell. A través del seu compte de Twitter, el mateix Mascarell ha fet pública la notícia: Mor Miquel Barceló. Amic, col·laborador de LAvenç, gran expert en medieval i andalusí, especialment interessat per la història dels vençuts. A través dun escrit a la seva web, LAvenç també ha lamentat la mort de lhistoriador. Tal com shi diu, al final dels anys 1950 Barceló es va traslladar a Barcelona per estudiar filologia a la universitat. Volia ser escriptor i, daquella dèria, en va sorgir el 1957 el llibre de poemes Així sia: elegies irremeiables. A principi dels anys 1960 es va establir a Nova York, on va fer de professor en unes quantes universitats. Lany 1970 se li va declarar el càncer que al final ha estat la causa de la mort, i va tornar a Barcelona, on es va integrar com a professor dhistòria medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va estudiar la societat andalusina i la seva destrucció a través de lanomenada reconquesta cristiana, i va qüestionar la noció de la irreversibilitat de la unitat espanyola associada a la noció de la reconquista per la historiografia espanyola des de mitjan segle XIX. Va reflexionar també sobre lextermini de societats no europees, en articles a LAvenç, LEspill i Faventia. Va contribuir també a Notícia nova de Catalunya amb un text sobre Vicens i Soldevila. Els darrers anys havia publicat un recull dels seus articles periodístics i dos llibres de narrativa breu, El terme de Manacor i Trenc dalba, amb rerefons biogràfic. (VilaWeb, 24-XI-2013) Palma, 1970 – La llibreria L´Ull de Vidre: una experiència rupturista Amb Frederic Suau, en el pis de Joan Crespí --més tard a la caseta que va llogar a Pòrtol-- anàrem discutint les nostres primeres provatures literàries --els primerencs llibres de poemes que, invariablement, anàvem a mostrar a Josep M. Llompart que treballava, els capvespres, fent de secretari general de lEditorial Moll--. Fou en un daquells horabaixes plujosos de les darreries del 68 quan sanà congriant la idea dintervenir culturalment (és a dir, políticament) en la somorta vida illenca mitjançant el muntatge duna llibreria. La idea que ens dominava era impulsar la difusió del llibre català, les obres del pensament socialista i també donar suport a fons a la cultura catalana, prioritzant seccions de literatura, poesia i assaig. La intenció era bastir quelcom més que una llibreria. La botiga havia de ser lexcusa davant la Brigada Social i els serveis dinformació de la Guàrdia Civil que ja ens tenia fitxats. El negoci --i el darrer que pensàvem era fer negoci, amb la cultura!-- havia de ser una eina de dinamització social, lestri que ens servís per a anar captant els homes i dones més crítics de la nostra generació per a muntar, posteriorment --si la Brigada Social no ho impedia-, un moviment revolucionari mallorquí, marxista -evident!-- i amb forts components nacionalistes. Discutírem Fanon, entre molts d´altres autors revolucionaris. Potser anàvem bastint, sense ser gaire conscients del que fèiem, el primer embrió de partit polític mallorquí desquerres anys abans de la formació del PSI (lactual PSM). Aleshores, els homes que més endavant formarien el PSI encara estudiaven a la Universitat o simpatitzaven amb el PCE o altres grups esquerrans dobediència estatal. Em referesc a gent com Antoni Tarabini, Sebastià Serra, Paco Obrador o Celestí Alomar... La idea sanà congriant i, quan vaig acabar el servei militar, a començament dels anys setanta, inauguràrem la llibreria LUll de Vidre. Record que ens ajudà, aportant quasi tot el fons editorial de lEditorial Daedalus, en Bartomeu Barceló. Llibres com Els mallorquins de Josep Melià --que un poc abans havíem ajudat a vendre quasi clandestinament--, LIslam a les Balears de Rosselló Bordoy, i molts daltres, ens serviren per a anar d’escola a escola, de grup cultural en grup cultural, donant a conèixer el projecte que portàvem entre mans. Larquitecte i decorador suïs Aldo treballà a fons per a fer de la llibreria un lloc simpàtic i agradable. Començaren les presentacions de llibres compromesos -munió de comunistes i gent de mal viure!-. Hi vingueren Pere Quart, Alfonso Sastre, Lidia Falcón i el seu home, un escriptor combatiu molt de moda aleshores, Eliseo Bayo... La llibreria esdevenia, tal com havíem planificat, un eix dintervenció cabdal. La Social ens vigilava dia i nit. Record que de bon matí, quan obria la botiga, ja els trobava fent guàrdia en els bars dels voltants. En Pere Ríos, que fou el primer a lluitar per a organitzar políticament els estudiants, venia sovint pel local i petàvem la xerrada blasmant sempre contra la dictadura. A tot això hem dafegir les exposicions que fèiem als baixos del local. Lequip Crònica, els joves pintors mallorquins i principatins. Anys endavant, quan LUll de Vidre ja no era a les nostres mans, en Miquel Barceló mostraria les seves primeres provatures artístiques al local que havíem ajudat a aixecar. Sense adonar-nos-en anàvem unificant literatura, pintura, escultura, en una lluita comuna contra el feixisme que ens oprimia. Defensàvem Brecht, la memòria de Gabriel Alomar i Rosselló-Pòrcel. Giràvem lesquena a Llorenç Villalonga quan passava davant la botiga. Un escriptor feixista, en Villalonga! Havia escrit contra els catalans, la República i el pobre president de la Generalitat, Lluís Companys, afusellat pels falangistes en acabar la guerra. Villalonga havia escrit: “En Mallorca tuvimos que escoger entre los rojos y los azules”. Como la mayoría no éramos rojos, fuimos, pues, azules. Yo, también vestí la camisa azul. Lescriptor Jaume Fuster (casat amb la mallorquina Maria Antònia Oliver), director en aquell temps de la publicació teatral El Galliner, vingué a parlar-nos dels seus plans. Era una alenada daire vital, escoltar les concepcions teatrals den Jaume, després dhaver patit anys i més anys lembrutidora presència del teatre regional! Servàvem la memòria de Pere Capellà i ens seduïen les provatures dAlexandre Ballester, treballant en solitari a sa Pobla. A tot aquest embalum, i per si encara ens faltava cap cosa, el desaparegut director del diari Última Hora, Pepín Tous, dentranyable memòria, ens oferí la possibilitat d´escriure-hi, de muntar les pàgines de Cultura que comentam. En Frederic sencarregà de coordinar-ho tot, i el suplement de cultura esdevingué una flama encesa enmig de la tenebror dictatorial. Els primers comentaris sobre lobra de Gramsci, Marx, Lenin, Mao Zedong, de després de la guerra sortiren a les pàgines de Última Hora. El compromís polític de lescriptor fou el primer article que vaig signar. Ens semblava tornar al temps de lAgrupació dIntel.lectuals Antifeixistes! Recuperar la memòria històrica de lesquerra, lluitar per la llibertat i el socialisme, era el que impulsava les nostres accions juvenils. Deu anys abans de les conclusions Per una Cultura Nacional-Popular, defensades pel Congrés de Cultura Catalana de lany 1976, nosaltres, fidels seguidors de Gramsci, ja ho havíem provat de portar a la pràctica. Ens ajudaren, amb les seves col·laboracions Josep M. Llompart, Josep Albertí, Damià Ferrà-Ponç, Jaume Pomar, Nicolau Llaneres, Gregori Mir, i molts daltres. La literatura i el cinema soviètics (Bàbel, Maiakovski, Gorki, Eisenstein, Vertov) començaven a ser coneguts pels lectors illencs. Ens seduïen els avantguardistes russos Tiniànov, Xklovski... La Història de la Revolució Russa de Trotski esdevenia llibre de capçalera, al costat dEspriu, Pedrolo, Vicent Andrés Estellés o les obres escollides de Che Guevara. Llegíem Ferrater, Llompart, Pere Quart... (Miquel López Crespí)
Posted on: Sun, 24 Nov 2013 18:31:32 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015