Estic una miqueta cansat (per no dir una altra cosa) de la pueril metàfora del divorci per a parlar de la relació entre Espanya i Catalunya. També és una mica feixuc veure com els partidaris dabsurdes terceres vies tracten dautoenganyar-se amb imbecilitats tan mastodòntiques com les vomitades per leditorial davui del pobre diari El País (pobre perquè ja no saben ni on estan....) A primera hora davui he fet unes reflexions sobre tot plegat, com a antropòleg, que vull compartir en el meu mur, en veu alta: El PPSOE i la resta del nacionalisme espanyol parteix de dos dogmes: 1.- Consideren impensable que la nació espanyola pugui veures amputada (la metàfora biologicista és complementària de la historicista: un cos que porta centenars o milers danys cuatllat). Les tautologies esdevenen arguments des daquest punt de vista: eres español lo quieras o no, naciste español y morirás español, Cataluña es y será siempre España, España no se romperá, etc. La cadena humana de l11-S denguany és vista, des daquest prisma dogmàtic, com una veritable bogeria, inadmissible i intolerable, un atemptat inadmissible contra el cos de la nació, literalment considerada com un ens corpori, biològic. Fins i tot matreviria a dir que no es tracta duna metàfora, sinó duna concreció real: per als nacionalistes espanyols, Espanya és un únic cos, i mai es pot negociar lamputació del mateix. Qualsevol diàleg és, dentrada, impossible. 2.- Duen a terme la sacralització absoluta de quelcom tan arbitrari com és el Dret (en concret, la Constitució del 1978), el que fa que considerin com a impossible i innegociable que es pugui qüestionar la indissolubilitat de llur nació i que, si sha de decidir quelcom, ho faci el conjunt del cos abans esmentat. Aquesta segona lògica també es basa en tautologies com a darrer argument: Eres español, mira tu DNI, Es imposible que seais independientes, Nunca se hará la consulta separatista, Mira el mapa, estáis en España, os guste o no. Una derivació de les dues lògiques dogmàtiques (absolutes i irrenunciables), o potser la seva síntesi, és la percepció del mapa nacional com quelcom natural, diví, sagrat, perfecte, fix i intocable: si os queréis independizar, iros de España. Els nacionalistes espanyols consideren el territori català com a PROPIETAT de la nació espanyola. És SEU. Totes aquestes lògiques estan pregonament interioritzades fins i tot en alguns nacionalistes espanyols que voten IU, com si es tractés, per així dir-ho, duna mena de sector nacionalcomunista que hi afegeix un tercer diguem-ne que ingredient, més o menys latent en la resta dels nacionalistes espanyols: que el procés independentista és fruit duna bogeria nacionalista generada per la burgesia catalana per a imbecilitzar (manipular, rentar el cap) a la població. Mesmerisme desbocat, ja se sap: les masses són idiotes per naturalesa i, per tant, són hipnotitzades i manipulades, estan equivocades, o bé són immadures (com Aznar va titllar la societat basca anys enrere). Més dun nacionalista espanyol desquerres pensa (i diu) que ladhesió dels xarnegos a la deriva sobiranista, a més désser una demostració de manipulació goebbeliana i dadoctrinament educatiu, i una mena de traició a la seva vertadera nació (el tema dels cognoms com a pòsit genètic i sanguini és recorrent), és un agenollament davant dels patrons burgesos auctòctons. He recollit moltes perles en aquest sentit, com per exemple que las madres de los charnegos traidores se pelaban las rodillas fregando las casas de los patrones de sus padres o si tu padre, que por los apellidos que tienes es español, te hubiese pegado dos hostias a tiempo, ahora no serías un vendido. Estan tan interiorizades aquest conjunt de lògiques, i el govern neofranquista les recull, representa i fomenta de forma tan contundent, que el resultat no pot ésser un altre que el creixement continuat de lindependentisme, el qual, al seu torn, reactiva i reforça lenrocament nacionalista espanyol. La retroalimentació és contínua. No sé com acabarà tot plegat (no sóc gaire optimista), però el que és evident és que el nacionalisme espanyol, de dretes i desquerres, ens està mostrant la seva veritable cara. Sitges, 3 de novembre del 2013
Posted on: Sun, 03 Nov 2013 08:20:19 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015