HISTÒRIA DESCONEGUDA SOBRE TERRITORIS PERDUTS PER ESPANYA: GUAM Deu del matí del dimarts 20 de juny de 1898. Illa de Guam, al Pacífic Occidental. La monotonia dels dies a l’illa es veu alterada amb l’arribada d’un vaixell de guerra. La població corre a la platja cofoia, i entre aclamacions i aplaudiments rep les salves dels canons. Res feia sospitar les intencions dels nouvinguts... L’illa de Guam està situada al Pacífic Occidental, a l’est de les Filipines i al sud de l’arxipèlag japonès. Forma part de l’arxipèlag de les Marianes, amb un total de deu illes, de les quals Guam és la més meridional. La va descobrir Magallanes el 6 de març de 1521, quan feia la volta al món, i va pertànyer a Espanya fins el 1898, en què com a part del Tractat de París que posà fi a la guerra amb EE.UU, Guam, com les Filipines, va passar a ser dels EE.UU. És una illa de la mateixa extensió d’Eivissa, i des dels anys 50 té la categoria de territori no incorporat als EE.UU. La seva importància geostratègica es justificava en què es trobava al bell mig de l’anomenada ruta de la Nao de la Xina o del Galeón de Manila; és a dir del camí que cada any feia un galeó espanyol des d’Acapulco a Manila i viceversa. Trigava tres mesos d’Acapulco a Manila i cinc en el camí contrari. Guam era l’única terra ferma que toca la nau. L’illa de Guam feia dos mesos que no rebia cap comunicació de l’exterior. El telègraf amb Manila no funcionava i ningú a l’illa estava assabentat que Espanya i els EE.UU havien entrat en guerra feia dos mesos. Així que quan el cuirassat Charleston, de camí a Manila, apareix a les platges de Guam, els 54 soldats espanyols, surtin amb les autoritats i els illencs a rebre el vaixell. Es dóna cas que l’oficial que pujà al Charleston va haver de demanar pólvora per a fer unes salves, pensant-se que els nord-americans havien fet una salutació amistosa disparant els canons. Un cop es va aclarir el malentès, la tropa i les autoritats militars van ser pujades al vaixell i dutes cap a Manila. L’endemà el Charleston va llevar àncores i com que al cap dels dies no passava res, els illencs van tornar a hissar la bandera espanyola, fins a finals del mateix mes, quan els van avisar que l’illa ja no era espanyola sinó nord-americana.
Posted on: Thu, 15 Aug 2013 00:29:26 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015