L’onze d’aquest mes de novembre va fer déu anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Seguim estimant i no oblidem el poeta del poble. El seu pensament expressat en la llengua més bella és un llegat impagable, el millor regal més viu que mai. Digueu si no com són d’actuals aquestes paraules que podrien pressentir i qui sap si prefigurar en el nostre imaginari allò que vindria molts anys més tard: Cridàvem les consignes i no hi havia vall que no n’expandís l’eco: tot el país un clam. Per obradors i cales, per places i penyals, per cambres i margeres, per claustres i espadats, la gran remor profunda esdevenia cant. I a totes les orelles, hi ressonava el mar Llegir Martí Pol ens reconforta. Si algun dia hem d’explicar com és que aquest país ha resistit, després de tantes dècades en què “el més difícil era sobreviure” i ha estat capaç de creure que “tot era possible”, podem fer-ho amb els seus versos: [...] hereus d’un alt llinatge/cent voltes esbrancat/florim quan menys ho esperen/cantem quan menys els plau/Del fang en fem muralles/ còdols dels mots, i al cap/ de tantes maltempsades/de tants i tants estralls,/dins totes les orelles/ que saben escoltar/hi res-sona ben viva/la gran remor del mar. “Volem un país normal. Ens sembla ben normal voler-ho. Pensem que és normal que un país decideixi la seva educació, la seva sanitat, el seu model energètic, les se-ves infraestructures... perquè és normal que tots els que formem part dun país decidim quin ha de ser el nostre present i com volem que sigui el nostre futur. Perquè estem convençuts que és normal viure amb normalitat. Si també ho penses, aquest lloc web també és teu. Comparteix lliurement els continguts i difon-los com millor et sembli. Perquè és normal que fem allò que ens ve de gust. I quan debatem, és normal que ho fem de la manera més oberta i plural possible. Amb normalitat. Amb tu. Amb tothom. Com es fa en un país normal” Amb aquestes paraules s’ha presentat la campanya Un país normal. Un miler de voluntaris coordinats per Òmnium Cultural han començat repartint mig milió de fulls volants en 60 poblacions catalanes, amb la intenció de defensar lexercici del dret a decidir amb arguments en positiu. La campanya ha començat amb una bustiada massiva i simultània arreu del país amb fulls volants amb lemes com: “és normal voler un país normal”, “és normal que un país decideixi la seva educació” o bé “és normal que la gent pugui dir el que pensa”, amb la intenció de combatre els arguments de la por i enfortir un debat democràtic i plural al voltant de la consulta sobre la independència de Catalunya. . Aquesta acció dabast nacional donarà pas a daltres accions locals darreu del territori. El diari ARA en el seu editorial del dia tres d’aquest mes escriu el següent: ● Catalunya afronta una cruïlla decisiva. Després de més d’un segle de construcció del país des de l’ampli corrent del catalanisme polític i cultural el país en-cara una nova etapa per superar l’endèmic desencaix dins de l’estat espanyol. ● Des del daltabaix de l’Estatut del 2006 s’ha forjat una sòlida unitat entorn del dret a decidir, una iniciativa –cal recordar-ho– nascuda de la societat civil i assumida per una gran majoria de l’arc parlamentari. És el canvi de mentalitat d’un país que no renuncia a ser subjecte polític de debò, a ser sobirà. ● El Govern, amb un plural suport parlamentari, i amb l’esclat d’una societat mobilitzada, ha fet seva la nova centralitat democràtica, a partir de la qual planteja a l’Estat la negociació d’un referèndum pactat. ● L’hora històrica és crucial, està en joc el futur d’un país que vol que els ciutadans decideixin si volen un estat propi per assegurar-se la seva plenitud. Toca passar de les paraules als fets. Dir les coses pel seu nom. Que ningú no intenti enganyar amb els mots, i que parlin els vots. L’única sortida possible ja fa temps que està inventada i té un nom claríssim: democràcia. #VolemVotar. Vull un país on cadascú pugui descobrir la seva vocació i tingui les eines necessàries per portar-la a terme. Gent que s’apassiona pel que fa i no pels diners que això li porta a la butxaca sinó perquè es dedica al que estima. Vull gent compromesa amb la seva feina i amb els seus companys. Persones a qui no els importi llevar-se a les cinc del matí per anar a treballar i fer se responsables de les conseqüències dels seus actes. Vull un país seriós. Coherent. I honest. Un país on les persones que no vulguin treballar vagin al carrer. On les jerarquies deixin d’importar. On els empresaris no tractin els treballadors com a súbdits. On tots ens escoltem els uns altres, acceptem les opinions contràries a les nostres i tinguem la capacitat de saber perdonar i tirar endavant. Vull un país on regni el compromís i la responsabilitat. Un país on les deficiències físiques o psíquiques no importin. On mani la valentia. Al meu país hi vull gent que encara que sàpiga que les coses poden no anar bé vegi sempre el got mig ple. Persones que segueixin tirant endavant a pesar de patir malalties, desgràcies familiars o desnonaments. Un país normal i corrent. Seriós. Per a consultes i queixes lingüístiques aneu a plataforma-llengua.cat/queixes la Plataforma per la Llengua us aconsellarà com podeu actuar. Per a més informació i noves adhesions entreu a la nostra web: sempre.cat Us recordem que teniu accés a les Lletres ja editades en-trant a la web i fent clic a “Totes les Lletres” Si no voleu continuar rebent les nostres Lletres, podeu respondre aquest escrit amb la paraula “baixa” o bé enviant una nota a [email protected] Sense un estat protector no hi ha llengua Català Sempre “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble” Any Espriu 2013
Posted on: Thu, 21 Nov 2013 08:42:19 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015