Me he decidido a poner un capítulo entero, el que más me gusta, del libro "Com Guanyar Amics" de Pere Asensi. Este libro es una sátira de los manuales de urbanidad para señoritas del Siglo XIX. Esta en su original en Catalán, si necesitáis apoyo para entenderlo, preguntar en comentarios: NO DIGUIS MAI QUE NO DIRÀS MAI QUE NO Encara que, efectivament, siguis tan marrana com et penses, por ser que algun cop se t´en vagin, de sobte, les ganes. No creguis que -- perquè hagis posat calentíssim el teu partenaire a còpia d´acariciar-li la cigala, o de llepar-l´hi — hi tens cap obligació. Un no directe o una marrada a temps et poden treure del tràngol. O, si es creu que ja et té al sac i això li ha fet perdre interès i rigidesa, et por servir per revifar-lo. Si et convida a pujar a casa seva, una negativa bastant vulgar, però mai rebutjable del tot, és somriure i dir-li: Si la proposició és al matí, o a la tarda, pots tocar-te els cabells i dir-li: O bé nega amb el cap, decidida i inamovible: «Es que ara el meu marit és conseller.» Si t’acorrala contra la paret quan intentes fugir per la porta: «No, que d’aquí a cinc minuts tanquen el metro.» O bé apuja’t les calces i posa cara maternal: «És que li he de donar el pit al nen.» Després de mitja hora de petting, si ell et diu de fotre un clau: Quan, al cotxe, t’has abaixat panties i calces i està a punt d’empalar-te: «I la teva dona, què?» També pots tocar l’ase, fer cara de lamentar-ho molt i dir: «No… Si m’ho haguessis dit ahir, quan vam quedar…» Mentre et té cinc dits dins de la figa: «Ai, tinc gana… No menjaries res?…» Fins i tot sense deixar d’agafar-li el membre amb mà experta: «És que demà al matí tinc un examen.» A casa d’ell, un apartament amb la música adequada, el llit acabat de fer —amb llençols de setí— i tot el vespre i la nit per endavant. T’ho proposa. Respons: «Ara? Aquí?» Si la cosa és a casa teva, pots posar cara molt trista i dir: «No. Que després te n’aniràs.» En qualsevol cas, no facis servir mai el vulgaríssim: Port posar-te riallera i, tot afalagant-lo, negart´hi: > I si sou dins el cotxe, a punt d’enfilar la rampa del garatge del meublé (que coneixes perfectament): «No. Em sentiria com una puta, en un lloc així.» Si vols, ports amagar la cara entre les mans i fingir desolció: “Es que tinc tricomones”. Mai, però, no facis servir una estupidesa com aquesta: “No. Es que avui tinc la regla”. Si, després de set anys de sortir-hi –y mentre t´has tirar mitja ciutat i ell no ha aconseguit anar més enllà del petting--, el nòvio milionari (amb qui penses casar-te quan ja siguis tota cel.lulitis) t´ho proposa, “No m´apretis…” També et pots treure, de cop, el gland de la boca i dir-li: «No. Deixem-ho. Em sap greu pel meu marit.» A l´estiu, de vegades funciona: “Es que estic cremada pel sol”. I a l´hivern: “Es que demà passat me´n vaig a la Molina”. Si duu una barba d´aquestes modernes, de tres dies: “Es que rasques”. Si va ben afaitat: “Es que només m´excito amb barbes de dos o tres diez. Si no t´haguesis afaitat…” O bé, amb cara d’estar per damunt del bé i del mal: «No siguis impacient.» De cop i volta pots posar-te molt seriosa, treure-li el dit que et té a l’anus i dir-li: «Tenim una relació molt maca. No l’espatllem ara, per un moment de passió.» També pots posar cara d’afligida i dir-li: «És que acabo de separar-me.» O posa cara d’il•lusionada, fes que et tregui el puny i digues-li: «És que acabo de casar-me.» També pots mirar-lo desapassionadament als ulls i dir-li: «És que jo només ho faig si estic enamorada.» O bé aparta la boca dels seus testicles, posa’t ordre als cabells i digues-li: «No. Prou. Perquè m’enamoraria.» La cara d’avorriment existencialista també funciona: «Es que, últimament, no estic gens promiscua.» Pots adoptar una expressió de jutgessa del Tribunal Suprem: «No. Avui em semblaria massa fàcil.» O bé copsa l´infinit: “No que avui véns amb l´armadura”. Com si t’importés el «romanticisme» i no els litres de semen que t’has empassat al llarg de la vida: «No. Que avui no hem tingut una conversa tendra.» Es de molt mal to excusar-se amb criaturades com: “Es que aquest mes descanso. De les pastilles, vull dir”. Encara que sigui l´agost, pots encorgir les espatlles i fregar-te els braços mentre li dius: “Es que, tanta estona al cotxe, he agafat fred”. Bon put t´ho proposi, ports alçar la barbeta, de sobte, i allunyar-te un metre de la cigala que acariciaves dissimuladament: “No, que correrà de boca en boca”. Després del sopar, de les carícies al pub fosc i del quart d’arrambades al portal, si ell et proposa de pujar a fotre un clau, sorprèn-te: «Home, així en fred…» O bé corruga les celles: “Es que no estic preparada”. També pots corrugar-les per dir: «No. És que el meu nòvio m’ho notarà.» O bé, amb un gest de menyspreu, nega’t a pujar al picadero, que comparteix amb els tres últims que t’han enculat: «No, que no hi tens aigua calenta.» Pots obrir els braços perquè de debò que ho lamentes de debò: «Es que avui no tinc cangur.» Si t´és fácil fer-te la comprensiva: “Jo ja entenc el que tu vols, però jo ja estic bé com estem ara”. Si t’has passat tot el dia cardant amb el gerent de l’empresa on treballes, amb el noi del supermercat on compres, amb el cambrer del restaurant on dines i amb el professor d’anglès i en plena mamada t’adones que estàs una mica encetada, digues-li amb aire despreocupat: «Me’n vaig. No tinc les idees gaire clares, avui.» Si ets capaç d’adoptar l’expressió de l’esfinx, pots dir: «Per no haver de dir-te després que sí, t’he de dir ara que no.» Digues-li: «Jo ja voldria, però i el meu nòvio?» Com si no t’haguessis deixat encular per absolutament tots els seus amics. Amb cara de nena a punt de rebre la primera comunió: «És que tinc el gos tot sol, a casa, i no tinc ningú a qui deixar-lo.» Encara que ell no entengui per què no t’ha preocupat gens que estigués tot sol, les cinc hores que t’has passat deixant-te tocar, i tocant-lo tu sense parar. Just després que ell t’acariciï els mugrons amb el gland ja humit, estranya-te’n: «No m’ho hauria pensat mai, que tu i jo… Deixem-ho, per avui. Abans m’hauré de fer a la idea.» O bé posa cara llarga, quan et digui d’anar al llit: «No. Cada cosa té el seu moment.» O bé, misteriosa i esgarrapant-li sense pietat el pit amb les ungles, llargues i pintades de vermell: «Val més que no. Et faria massa mal.» I agafa la bossa i vés-te’n al bar que freqüentes, perquè et follin a la vegada els tres primers que hi trobis.
Posted on: Mon, 07 Oct 2013 06:49:27 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015