No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis. No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et prengui el dret a expressar-te, que és quasi un deure. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari. No deixis de creure que les paraules i les poesies poden canviar el món. Passi el que passi, la nostra essència resta intacta. Som éssers plens de passió. La vida és desert i oasi, ens fa caure, ens fereix, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia historia. Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua. Tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somniar, perquè en somnis és lliure l’home. No caiguis en el pitjor dels errors: El silenci. La majoria viu en un silenci espantós. No et resignis. Fuig. “Emeto els meus udols pels sostres d’aquest món”, diu el poeta. Valora la bellesa de les coses simples. Es pot fer poesia plena de bellesa sobre les coses petites, però no podem remar contra nosaltres mateixos. Això transforma la vida en un infern. Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant; viu-la intensament, sense mediocritat. Pensa que en tu, hi és el futur i emprèn la tasca amb orgull i sense por. Aprèn dels qui poden ensenyar-te. Les experiències dels qui ens van precedir, els nostres “poetes morts”, t’ajudaran a caminar per la vida. La societat d’avui som nosaltres. Els “poetes vius” No permetis que la vida et passi a tu, sense viure-la Walt Whitman
Posted on: Wed, 19 Jun 2013 20:31:39 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015