El menyspreu dels governants pel poble La capacitat de veure més enllà i poder sentir empatia no és fàcil per les persones que es senten insegures amb si mateixes, d’aquí que necessitin menysprear els altres amb la fi que es sentin igual que elles. Aquest fet és un problema que creix considerablement quan aquestes persones accedeixen al poder estatal, autonòmic o municipal perquè governar no és fàcil i implica un acte d’humilitat al temps que s’ha de saber reconèixer el valor dels altres. Així doncs quan parlem de menyspreu hem de tenir present que és una emoció dolorosa, iniciada per algú que fàcilment menysprea les persones i que és un dels cims de la violència simbòlica que nega la condició d’iguals. El científic John Gottmant assenyala que “el menyspreu és una resposta de jerarquia i no sempre és generada en forma agressiva”. Qui menysprea es creix en la seva supèrbia, ignorància i ego amb la mateixa intensitat que l’ofès es creix en la seva rancúnia, per això és molt difícil trobar solució al greuge del menyspreu que posseeix la intensitat de les emocions i la prolongació del dolor en el temps i mai provoca tolerància, benevolència o compassió. El professor i filòsof israelià Avishai Margalit considera que “una societat civilitzada és aquella en la qual les persones no es menyspreen unes a les altres i una societat decent és la que les seves institucions no menyspreen les persones”. Si hagués de definir el conjunt d’Espanya segons les consideracions del filòsof diria que vivim en una societat poc civilitzada i gens decent. Faig aquesta reflexió per la inexplicable actitud passiva de la societat que permet que el menyspreu d’un grapat de polítics incompetents i de dubtosa moralitat dugui a l’exclusió social a milers de persones que s’estan aïllant de si mateixes per por. És tan tangible el menyspreu que sent la classe governant d’aquella part del país que no combrega amb les seves idees que mentre no ens aixequem continuaran menyspreant-nos i el que és més greu continuaran responsabilitzant-nos dels problemes que han generat amb la seva incompetència, mala gestió, amiguisme i corruptela. Tal i com va dir Wyoming “No recullen el discurs dels ciutadans i són els representants teòrics de la voluntat popular. La ciutadania ha arribat a una conclusió: el profund menyspreu que senten aquests governants pel poble.” i això es produeix perquè la visió del governant canvia quan sent el poder sobre el altres i els altres es tornen petits en la mateixa escala en què el governant s’engrandeix. El ritme tan ràpid de desafecció vers l’actual i caduca classe política es deu precisament al fet que han infravalorat l’impacte nefast del menyspreu que afecta de forma immediata les persones i que no guareix amb el temps sinó que aviva la rancúnia. És més que evident que a la política no van el millors ni els més ben preparats ja que de ser al contrari ens tractarien amb el respecte i l’amabilitat que ens mereixem els ciutadans perquè quan algú es reconeix amb valors propis i sap comportar-se dignament amb si mateix també ho fa amb els altres. La conclusió és que un govern que menysprea els seus governats no té dret a governar-los, es torna indigne. Finalitzo amb una reflexió a tenir en compte del Premi Nobel de Literatura Albert Camus: “Tota forma de menyspreu, si intervé en política, prepara o instaura el feixisme”.
Posted on: Tue, 02 Jul 2013 07:29:40 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015