Tots, un dia o un altre, celebram el dia que vam néixer. No celebrar-ho és senyal de no prendre massa gust vivint, o de ser inconscient del que el viure comporta i t’ha regalat. Segur que hi ha persones que per circumstàncies personals, temporals o existencials, no tenen ganes de celebrar aquesta data. Es compren. Jutgen que per elles la vida no ha estat sortada. Unes altres, la celebren en serenitat i entre els seus, o fins i tot en silenci però agraïts. N’hi ha que conviden i armen sarau. De tot hi ha. Som tan diferents! Vivim situacions tan variades! Al marge de situacions i d’experiències personals, celebrar un naixement és reconèixer el valor de la vida. Quina sort haver pogut experimentar la llum, el so, la paraula, el tacte, el gust. Quina sort haver experimentat l’amor dels pares, la intimitat familiar, l’afecte dels amics! Quina sort tenir il·lusions, aprendre cada dia més, fer silenci i anar endins, acompanyar i sentir-te acompanyat! Quina sort tenir ganes de cercar la veritat, viure esperançats... Sí, avui don gràcies als meus pares per haver-me donat el regal de la vida i a tants i tantes que veig, amb satisfacció, que em felicitau.
Posted on: Mon, 14 Oct 2013 07:16:21 +0000