FINS AL CINCA? La frontera oriental de la Franja de Ponent està claríssima: és la frontera occidental de la comunitat autónoma “espanyola” de Catalunya. La frontera occidental de la Franja de Ponent ja no és tan clara, i depèn una mica del criteri de l’expert de torn, principalment del lingüista de torn, perquè és una frontera traçada en funció de la llengua. Suposo que el mapa oficial de la Franja de Ponent és el que estableix l’autoritat científica de l’Institut d’Estudis Catalans. A mi és un mapa que no m’agrada, perquè és abandonista: abandona al castellà –no a l’aragonès, que malauradament no competeix en la lliga de les llengües amb futur- territoris de parla mig catalana (Benasc) o un terç catalana (Campo, Graus, Fonts). Durant les darreres dècades, l’IEC –crec que sota el criteri del mallorquí Joan Veny- ha retallat part del mapa de la Franja de Ponent i dels PPCC proposat a la Gran Enciclopèdia Catalana, que era l’anterior mapa paraoficial, sacrificant aquestes zones de parla mixtificada. Els límits de la Franja de Ponent van ser traçats durant el tardofranquisme, quan des del catalanisme es va fer inventari del que havia quedat de la nostra llengua als nostres confins occidentals després de l’extermini calculat al que havia estat sotmesa. El mapa de la Franja de Ponent és, doncs, un mapa possibilista i sincrònic. Abarca totes les àrees on la recuperació de la llengua és –o era- possible en el moment en què es va definir el territori de la Franja. Això no vol dir que la catalanitat s’acabi a la Franja de Ponent. Jo, per exemple, sóc dels convençuts que tota la conca de l’Éssera va ser catalanoparlant fins a dates ben recents. D’altra banda, el catalanisme maximalista sempre ha considerat el riu Cinca el confí occidental de la catalanitat (Usquam Cingam) emparant-se en el fet que va ser la frontera occidental establerta per Jaume II. Tanmateix, la catalanitat, la catalano-occitanitat de la llengua, va més enllà del Cinca. Com a exemple, vet aquí una tirallonga de mots catalans (no els incloc tots, n’hi ha més) que apareixen en el Vocabulario Aragonés de Labuerda- A Buerda (Sobrarbe). A Buerda és un poble dellà del Cinca, pocs quilòmetres més amunt de l’Aïnsa. Jutgeu vosaltres mateixos: abatanar, abocar, acotxar-se, adormir, afaitar, afalagar, aguineu, alfalz, amagar-se, amerar, amprar, angúnia, aparador, apedregar, aranyon, arna, atabalar-se, aturar, bajoca, badallar, baixar, baladre, baldar, barana, barfulaire, barral, barza, bassa, bassal, belar, birolla, bocoi, boira, boiroso, bresca, broixina, bufador, bufar, bullir, boixera, cavallet, cagallon, caguera, queixal (caixal), campet, caparra, capolar, alçaprem (ceprén), xarraire, xarrar, gelar, gelera, gemecar, gent, gepa, xicolate, girar, xiringa, gitar-se, jugar, jugar a platetes, xopir-se, clucadeta, clucar, covar, coma, corraleta, costera, crenxa, crosta, croston, quasi, cucar, cuco (cast: gusano), dalla, dallar, de seguida, desembolicar, desenfornar, desenrunar, desfer, devant, devantal, devineta, didal, donar, duricia, embastar, embolicar, empentar, empenton, empestar, encetar, engegar, endrecera, endreçar, enfarinar, enfilar, enfornar, engarjolar, envescar, escampar a boira, escanyar-se, esclafar, escurçó (escorzon), esmolar, esgarrapar, esme (esmo), esmossegar, espantallo, esparvero, espedregar, espígol, espurna, esquerola, estossegar, destral (estral), estripar, estroncar, esturrufar, esturrumbet (és un tobogán natural), fava, fatxenda, falaguera (vol dir “fal•lera”), faixa, falca, falcar, falz, farina, farinetas, fartar, femar, femera, fer, fer a raboseta, fer boca, fer fiestas, fer fuineta, fer gozo, fer mal, fer-se malasangre, fer miedo, fer-ne una nombrada (“fer-ne una de grossa”), ferradura, ferralla, ferrar, ferrería, festejar, fideus, figa, figuera, filar, flama, flamarada, foguera, forca, forniga, fortor, fossal, fosquera, fumera, fugir, gai (és el “gaig”), a galapatons, gambada, gana (“tiens gana u qué?”) , garba, garjola,garsa (garza), aglà (glan), gorga, gota (vol dir “gens”), un gotet de vino, gralla, grau, grillar, guaire, ovella (uella), guipar, eixe (ixe), línia, maitín (“matí”), maitinada, a una mala, malparir, manxar, martingala, masclo “mascle”, melico o meligo, melsa, mentirol, menutalla, merdereu (“marrec”) , una mica, una micarrona, una miqueta, mitjana (castellà: costilla sin palo), mida, minjar, minjarra “golafre”, miolar, mocador, molsa, morterada, munyir (muir), moixernó (moixardon), muller, murga, musclo, nafra, navalla, nino, només (nomás), noguera, obago “obac”, oliva, olivera, olorar, oloreta, oratge, ordio “ordi”, orella, palanca (per passar un riu), palla, pampirol (“despistat”), panadera “pallissa”, pansa, pansir-se, parar a mesa, parentalla (els parents), pujada (puyada), pujar (puyar), pastura, pedregada, peix, pela, perxa, perera, pernil, pixa “penis”, pixar, pitxella, pilota, pinxo, pispar, piular, platja ( pronunciat placha, i definit com a “orilla del río donde amontonaban maderos antes de fabricar las navatas”), plegar (acabar la jornada laboral), plorar, pobra, polpa, poquet a poquet, portamonedas, potra, pretar a córrer, prou, pudir, punxa, punxada, punxar, puntada (“patada”), de puntetas, rai, rasclar, reblar, regirar, redolar “rodolar”, a redolons, remugar, repinjar-se, replegar, rigola, rosada, rosigar, rosigon de pan, rotir “rotar, fer rots”, ruixada (“pluja curta”), sentir (castellà “oir”), sotovar (“sostovar”), sucarrar, tabella, taca, tafanero, tamborinada,teixidor, tastar, tener barra, tongada, tornaboda, tornar, tot, tovo “tou”, trabeta, trafegar, trancar “tancar”, treballador, treballar, tremolar, trena, triar, trobar, tronada, tronxo, troz “tros”, trucador, trucar, trumfa, tossir, vagar (tenir temps), verderol, vereno, tirar de veta, vitarrons, ser de l’anyo de la picor, ser más malo que una pedregada Si això és aragonés, com diu la llei que és (avui lapapyp) - i no tinc cap problema en considerar-ho aragonés -, hem de considerar l’aragonès com a part integrant de la occitanitat (o del diasistema occitano-romànic); com la part integrant de transició amb el castellà, però part integrant al capdavall. Els catalanistes i els occitanistes maximalistes no podem desentendre’ns de territoris que fins al segle XX han dit: afalagar, amagar-se, angúnia, arna, atabalar-se, aturar, badallar, baixar, bassa, boira, boiroso, bresca, bufar, bullir, queixal (caixal), xarrar, gelar, gent, coma, crosta, devant, devantal, donar, embolicar, empentar, encetar, engegar, esclafar, esmolar, espígol, espurna, estossegar, figa, figuera, flama, flamarada, foguera, fumera, fugir, garjola, una mica, minjar, mocador, molsa, nafra, navalla, noguera, olivera, olorar, oratge, orella, pansa, pujar (puyar), peix, pernil, pixar, pilota, piular, plegar, plorar, poquet a poquet, prou, pudir, punxar, puntada, rai, replegar, tastar, tornar, tot, treballar, tremolar, trena, triar, trobar, trucar, tossir… Tenim el cas del Semontano de Balbastro. Molts segur que heu begut vi d’Enate convençuts que la catalanitat és una cosa aliena a les terres on es fabrica. Deixeu-me que abusi de la vostra paciencia amb una tirallonga de paraules catalanes de la zona de Salas Altas, que també queda dellà del Cinca, bastant més al sud que A Buerda: abatanar, abellerol, acotxar-se, aconhortar-se, acoquinar, ajuntar, adevineta, afaitar, afillar, agro, agullada, alfalz, amagar, amerar, amossegar, amprar, apedregar, aplanar, apuput, aranyon, arna, arringlerar, artiga, aspro, astral “destral”, atorgar, aturar, au!, auca “oca”, bajoca, baldar, banyar-se “mullar-se”, barallar-se, barracha (“barreja”), barral, bastida, birolla, bocoi, boira, botiga, botiguero, bresca, bróquil, brossa (broza), bufa “llufa”, bufar, bullir, caguera, queixal (caissal), calivada “escalibada”, canonge, canyars, caparra, capolar, capbussar (capuzar), carnuz, carrazo (carràs), casorio “casori”, cacera, cassoleta (cazoleta), clavelet “reietó”, clau, clota, clucadeta, clucar, covar, colla, conversa, convidar, comparança (comparanza), coralet (bitxo), corraleta, corbeta (cornella), costera, coton “cotó”, crenxa, crosta, quasi, cuco, dalla, dallar, devantal, devinalla, devinar, despelletar, despertada, didal, embafar-se, embastar, emboira-se, embolicar, embussar (embozar), empaputxar, emparar, empentada, empentar, empenton, empipar-se, encomençar (encomenzar), enfilar, engafetar, encalçar (engalzar), enrunar-se, entropan “entrepà”, encertar, esbellugar-se, escalibar, escampar, escanyar-se, a escarramanxons, esclafar, escobaire “escombriaire”, esgarrapar, esmo, esmolar, espantar, esparvero, espartenya, espedregar, espelletar, espentar, esperrecar, espígol, espunxigar, espurna, espurnar, esquerola, estalviar, fava, faina “feina”, falca, falz “falç”, farina, farinetas, fartar, femar, fenera, fer a trabeta, fer o paper “fer el paper”, ferradura, ferrar, ferrería, festejar, ficar, fideus, figa, figuera, filar, filosa, fita, flama, foguera, forca, forniga, fortor, fosco, furtadiners “guardiola”, gai “gaig”, galdrufa “baldufa”, gambada, garba, garxofera “carxofera”, garjola, gargamenaire (gandulàs), garganxon, garrampa (rampa), garsa (garza), gelada, gelar, gemecar, ginestra, glan (aglà), gent, gepa, gitar-se, gorga, gota “gens”, un gotet de vino, gralla, gramar “bramar”, grillar, griso, a “gris, a”, guaire, guixa, inclusa “enclusa”, eixe, laminerias, logar “llogar”, mal “ferida”, malfainero, joliba (òliba), jolorar (olorar), jonquera, jornal, juntar, junyir, mariscal “menescal”, martingala, Mateu, mec “pinçà reial”, melsa, mena, miaular, mica, mida, minjar, miqueta, mocador, mocar-se, moixera, mont, moixo “moix”, molsa, morera, mossen, mudar-se, muir “munyir”, musclo, nafra, noguera, olivera, olorar, oloreta, oratge, palla, panadera “pallissa”, panxa, pantalons, papo “pap”, parentalla, pastura, percurar “procurar”, perxa, perera, pernil, pertocar, petar, picar, picor, pixa, pixar, pixarrada, pitxela “pitxella”, pilota, pindola “píndola”, pinotxa, pinçan “pinçà”, pispar, piular, polpa, poquet, porro, potra, prou, pudir, pudor, punxa, punxar, de puntetas, pujal (puial), rabosa, Rafel, rai, rampa, a ran de , rasclo, rata grillera “rata cellarda”, reblar, regirar, rejola, regle, remenar, remugar, replegar, ringlera, rosada, rosigar, rosigon de pan, rotir, sangardana, satisfer, sequera, sostovar, sucar, sucarrar, taca, tamborinada, tancar, tape “tap”, tastar, teixidor, tovallon, tongada, tornar-se-ne, trabilla “hebilla”, traguet, trancar “tancar”, tremolar, trena, trepussar (trepuzar), triar, tronada, tronxo, trucar, trumfa, tossir, ulor “olor”, ulorar, iaia, gesaire “guixer”, alçaprem (ceprén), vagar, vereno, verderol, vesque, xafar, xanca (crossa), xaringa o xeringa, xarrada, xarraire, xarrar, xicoria, xiquet, xopir, suro (pronunciat zuro amb el sentit de tap de suro). Com veieu, la llista de paraules aragoneses que són també occitano-catalanes és impressionant (i això que no és exhaustiva). I , contra el que es diu, que cada poble parla diferent, es veu una altíssima coincidencia entre dos parlars de A Buerda i Salas Altas, separats per més de 50 kms. de distancia. Jo no penso abandonar l’Aragó a la sort del castellà. Per això el meu mapa maximalista inclou tota la Corona d’Aragó. Els Països Catalans pretenen salvar el que ha quedat del català. És el nostre mapa. El mapa d’Occitània igual, pretén salvar el que ha quedat de l’occità o el que ha arribat al segle XX. També és el nostre mapa. Però els maximalistes anem més enllà: la nostra funció és recordar on vam ser i on vam viure, perquè les generacions a venir, si ho consideren necessari i són fortes d’esperit, actuïn en conseqüència. Cap terra on va haver una variant lingüística del diasistema occitano-romànic ha de ser donada definitivament per perduda o concedida al veí.
Posted on: Wed, 28 Aug 2013 20:31:27 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015