“L A C O A R T A D A” Crec que comença a quedar clar per on aniran les coses a mig termini: L’anomenada “gent d’ordre” (o sigui, del seu ordre) acabarà imposant alló que ells en diuen “seny”, o sigui rebaixes de tot el que pugui resultar revolucionari o, fins i tot, innovador, progressista, salvaguardant els seus privilegis per sobre de tot. La novetat ha vingut de fora, amb la concurrència necessària del PSC, fins i tot sense creure-s’ho. Els acords amb el PSOE poden anar molt més lluny del que imaginaven, i prefigurar una clara alternativa -a mig termini- a la cada vegada més nombrosa majoria catalana pel “dret a decidir”. Imaginem-nos (no cal gaires esforços) que els processos judicials dels cassos “GURTEL” i “BARCENAS” precipiten les coses i RAJOY es veu obligat a dimitir (o li mana la MERKEL), arrossegant un PP amb ell, presionats pels fets i per una EUROPA que s’ha de suposar que no es aliena a aquesta situació político-patètica de l’”España de Rinconete y Cortadillo”, aquella dibuixada per QUEVEDO, LOPE DE RUEDA i d’altres, que mai ha deixat d’existir per riota del mon, superant-se a sí mateixa en l’astracanada. Quan axó arribi i es convoquin eleccions generals, cap partit estatal treurà majoria absoluta i el Parlament quedarà molt dividit, segons totes les previsions. Llavors...es possible un pacte PP-PSOE, encara que no hi sumin els seus extrems, ni tampoc els radicalismes de la UP i D. Emmudits els AZNAR i els BONO, d’una banda i l’altre, què poden proposar-se? Doncs una fugida endavant, o sigui una reforma constitucional que contempli reformes del Senat, de la successió monàrquica, etc. i també un reconeixement de la diversitat (segurament no en diran reforma federal), amb un horitzó fiscal que contempli un règim per CATALUNYA semblant al s d’EUSKADI o NAVARRA. Haurien trencat el seu cercle viciós i, alhora, donar “dret a decidir” a tots els ciutadans espanyols. Qui gosaria oposar-se a aquesta possibilitat plebiscitària?, amb quins arguments oposar-s’hi? Serien els mateixos que fem servir els catalans reclamant el nostre dret a expressar-nos. EUROPA, satisfeta perquè aquest es “un problema intern dels espanyols”, segons diuen; la patronal, encantada, seguint el perfil marcat per GAY de MONTELLÀ en nom de FOMENT (apostant, exclusivament pel pacte fiscal); la resta de la patronal catalana, segons VALLS, també encantada ja que estan pel dret a decidir, sempre que hi estigui d’acod el Govern de Madrid; UNIÓ, no cal dir-ho, i a més ratificant el pronòstic de DURAN a GIRONA, fa uns dies; la meitat de CDC exactament igual, i veient a més, que poden sortir-se’n sense gaire trencadissa i “amb seny”. Tampoc s’hi oposaria IU, arrossegant IC-VERDS, com tampoc s’hi oposaria el sector catalanista del PSC. Només en quedarien despenjats ERC, la CUP i els independentistes sense representació parlamentària. Es poden entendre les presses d’ERC relatives al procés plebiscitari, com també les declaracions de DURAN i la permissivitat de CDC amb ell mantenint-lo de Secretari de la Federació CiU...o sigui, mantenir un peu dintre i un altre, fora, per si un cas, davant la maniobra de PERE NAVARRO que, en cap cas, es pot pensar que en sigui aliè el “corpus” polític català instal•lat al Govern de la GENERALITAT. Si algú pensa que els polítics espanyols no maniobraran fins aquest punt per evitar l’exercici dels nostres drets, s’equivoca. 12 de juliol 2.013
Posted on: Fri, 12 Jul 2013 17:09:37 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015